El pacient que pateix de dolor crònic està en un estat de debilitat emocional permanent perquè el propi dolor genera importants reaccions emocionals que poden potenciar el patiment. El dolor, en ser crònic afecta inevitablement totes les esferes de la vida de la personal que el pateix: socialment disminuint les relacions amb amics i propers, laboralment perquè pot arribar a incapacitar per la feina i en les relacions familiars per no poder dur una vida normal en general.

​

Conviure amb el dolor crònic representa conviure amb sensacions corporals incontrolables, limitacions corporals, pèrdua del contacte social, problemes laborals i incertesa econòmica...

​

Per fer front al dolor crònic aquest s’ha d’abordar des de diferents vessants: maneig de l’estrés, control dels pensaments negatius, incorporar activitats i participar, cercar recolzament en l’entorn i en professionals